,
Les marques de subjectivitat en l'audiodescripció: l'òpera : una superposició de veus
Quaderns: Revista de traducció, (2012)
Аннотация
Quan centrem la nostra atenció en una òpera en concret i observem les transformacions a les quals ha estat sotmesa fins a la seva representació final, ens adonem que aquest recorregut inclou tant processos d’adaptació com de traducció, dos camps, d’altra banda, no sempre fàcils de delimitar i sovint interdependents. La versió final presentada al públic quedarà, per tant, impregnada de totes aquestes veus superposades, i crearà aix\'ı un palimpsest espès, un text saturat de les marques de subjectivitat pròpies de cadascun dels implicats en el procés. De la mateixa manera, l’audiodescriptor d’òpera deixarà la seva empremta en l’activitat traductora. Ara bé,quin paper ha de jugar? Quines són les seves funcions? Ha de traduir només la causa i quedar-se impassible davant l’efecte que produeix? O al contrari, no podrà defugir la subjectivitat? Fins a quin punt, no és també una responsabilitat de l’audiodescriptor de transmetre l’emoció nascuda de la visió dels matisos de llum, de la plasticitat de la imatge o de l’expressivitat del moviment? O potser, quan aix\'ı ho fa, no s’està extralimitant en la seva comesa? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals intentarem donar resposta en aquest
