Abstract
L’ús majoritari, actualment, del vers no metrificat en la traducció d’òpera planteja importants objeccions, atesos sobretot els rastres que la mètrica del text de partida deixa tanmateix en el d’arribada, sigui per la suggestió que exerceix sobre el traductor, sigui simplement per via de la literalitat o de contingències fortu\"ıtes. El desconcert que això provoca en el lector fa aconsellable el disseny d’una estratègia més sistemàtica. Una anàlisi de traduccions històriques i modernes, fetes en diverses llengües, però especialment centrada en els llibrets publicats pel Gran Teatre del Liceu en aquesta última dècada, ajuda tant a exemplificar aquest fenomen com a trobar alternatives possibles.
Users
Please
log in to take part in the discussion (add own reviews or comments).