Abstract
La difusió de la poesia marquiana en el Renaixement peninsular va ser extraordinma: nou impressions (sense comptar-ne una de pirata) entre 1539 i 1579, arnés d'altres esforos que no van arribar a la impremta. Aquesta activitat, que inclou diverses traduccions al castella, troba correspondencia en una llarga nomina d'imitadors a partir de Boscán (Joan Bosca, 1488/9-1542), autentic focus d'aquesta irradiació. Enaquest article es vol esbossar, per la via practica,l'\'ıntima relació entre l'operació d'imitar i la de traduir. També s'hi il.lustraran algunes raons literaries que condicionen les tries i els resultats deIs traductors. L' an3.lisi aconsella suspendre els judicis de valor moderns i, per virtut del punt de vista historic, potser es pot projectar a l'actualitat.
Users
Please
log in to take part in the discussion (add own reviews or comments).