Abstract

Podr\'ıem comencar parlant de la trajectòria d’Abelló com a traductora pel final. Una trajectòria que va comencar els anys seixanta, però que encara continua: el setembre de 2007, no fa ni cinc mesos, va anar a la ciutat de Nova York, gràcies a l’Institut Ramon Llull i al Catalan Center de la New York University, a trobarse per primer cop amb una de les poetes que ha tradu\"ıt: Adrienne Rich, en un diàleg literari («Women’s Words without Borders») que va omplir de públic la sala de la universitat de Nova York a Washigton Square, el dia 27. Montserrat Abelló continua traduint poesia, i autotraduint-se, sempre que li ho demanen, però també per plaer, pel gust de traduir, perquè traduir és una altra de les seves passions: reconeix que la traducció de poesia és per a ella com un joc que la diverteix, que la fa felic, que l’ajuda a fer-ne una lectura més aprofundida. I és que Abelló fa que la traducció de poesia sembli cosa fàcil. Ara mateix encara treballa en la traducció de poemes d’Anne Sexton, una altra de les seves autores predilectes després de Sylvia Plath, i que espera tenir enllestits ben aviat per poder veure’ls publicats. Confessa que ha tradu\"ıt molt més del que ha estat publicat, que és només la punta de l’iceberg.

Links and resources

Tags