A perro viejo no cuz cuz: criteris de traducció paremiològica en quatre versions de La Celestina
Quaderns, (2001)Abstract
Aquest article pretén establir una sèrie de criteris metodològics per a la traducció paremiològica a partir d’una selecció de proverbis de La Celestina. S’ha triat aquesta obra per un doble motiu: d’una banda, la seva generositat pel que fa a refranys, els quals en són, a més, un recurs estil\'ıstic fonamental; de l’altra, perquè és una obra tradu\"ıda a moltes llengües, fet que facilita la recerca traductològica. En definitiva, es tracta d’extrapolar les estratègies de translació d’alguns proverbis de l’auto XII a tota l’obra i, per extensió, a qualsevol tipus de parèmies en context. Des d’un punt de vista paremiològic, s’analitzaran la funció i el sentit del proverbi, aix\'ı com la procedència. Des d’una perspectiva traductològica, s’examinaran les equivalències de les parèmies proposades en quatre versions disponibles: la italiana d’Alfonso Ordóñez (1506), la francesa de Jacques de Lavardin (1578), la traducció manuscrita anglesa de James Mabbe (1603-1611) i la més recent, la translació catalana d’Antoni Bulbena (1914).